sábado, abril 15, 2006

LA HERENCIA DE ESZTER

Sándor Márai
La herencia de Eszter
Ediciones Salamandra
Traductora: Judit Xantus Szarvas

Título original: Eszter Hagyateka
ISBN 84-7888-567-7, 166 páginas

Sándor Márai té la capacitat de plantejar sentiments contradictoris de la condició humana amb tanta naturalitat que el lector acompanya a la protagonista cap al parany que la vida de nou li ha lliurat, conscient i amb la tranquilitat que no hi ha res a fer per salvar-se’n. Com es pot estimar el teu pitjor enemic? Si mai t’has fet aquesta pregunta, Sándor Márai en té la resposta, t’ho explica amb sencillesa i sense necessitat d’entrar en detalls, només quatre pincellades per recordar-te que la passió és la font de vida. Et planteja que la vida forma part d’un plà molt ben estructurat on mai res arriba quan un voldria i de on mai un pot escapar del seu destí. “... obedeciendo la ley irrevocable de sus destinos, de sus estrellas de la misma manera que se encuentran dos astros, en la infinitud del universo, con la exactitud perfectamente determinada, en el instante previsto, en el instante que pertenece a los dos, en la infinitud del espacio y del tiempo, según las leyes de la astronomia.” De res li serveix a la protagonista els 20 anys que ha estat separada del seu amor i el fet d’ haver-se estat preparant per un retrobament que es fa llarg d’esperar. De res li serveix ser conscient de la naturalesa sense moral de l’amor de la seva vida, un cop el té davant, sap que no pot guanyar i malgrat això s’allibera de la càrrega d’haver estat lluitant. I és en aquell precís moment en el que ella s’en adona que “estamos atados a nuestros enemigos, y que ellos tampoco pueden escapar de nosotros.”

La herencia de Eszter ens planteja 24 hores de la vida d’una dona en la seva maduresa i el seu retrobament amb el passat. És la historia d’una familia, d’una casa i un jardí que veu alterat el seu ordre natural amb l’arribada 20 anys abans dun jove, Lajos, plè de vida i mentides que cambiarà la vida de cada un dels personatges i del que ni un d’ells podrà escapar del seu encant.

Sándor Márai, nascut a Hungria al 1900, en un poblet que avui pertany a Eslovaquia, va fugir del seu pais i després d’haver estat a Alemania i França, amb la arribada del règim comunista emigra a Estats Units on va morir, bé on va posar fí a la seva vida en el 1989 abans de la caiguda del mur de Berlín.

1 Comments:

Blogger SallanWorld said...

Primer de tot, benvinguda. I gràcies.

Potser Sándor Márai és l'últim (o el penúltim: l'últim és en Vladimir) escriptor del segle XIX. Ja no es fan novel·les així. Potser el gènere s'ha esgotat, o potser no tenim el coneixement de la naturalesa humana que tenien aquells grans novel·listes del XIX: el compte Tolstoi, Flaubert, Zweig (sí, Stefan Zweig)...

7:41 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home